La salinització de l’aigua dolça té greus conseqüències per als ecosistemes (com la pèrdua de biodiversitat o els canvis en el cicle de carboni) i per a les persones (manca d’aigua potable, problemes de salut o impactes en les fonts de subsistència, com cultius, pesca o recol·lecció de mol·luscs). Un dels punts del món on està causant més estralls és al riu Gàmbia (Àfrica Occidental), que està experimentant un important augment de la salinitat arran d’una prolongada sequera; una situació que es preveu que vagi a més per la pujada del nivell del mar i per la construcció d’una enorme presa que en reduiria significativament el cabal.
Un equip de recerca estudia, per primera vegada, la salinització d’aquest riu i els seus impactes. Ha començat a identificar, quantificar i descriure les seves conseqüències en diferents aspectes clau com els canvis en la biodiversitat aquàtica, l’impacte en les emissions de gasos d’efecte hivernacle, l’afectació a les zones de manglars o les conseqüències sobre les persones. Són experts en àmbits diversos- com la biogeoquímica, la biologia, l’ecologia, la geologia o les ciències socials- de centres de recerca i universitats africanes, australianes i europees. Entre ells n’hi ha de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i de la Universitat de les Illes Balears (UIB).
Núria Catalán, investigadora del CEAB-CSIC d’aquest equip, explica que “busquem comprendre tant els canvis en els processos que es produeixen dins el riu i el seu entorn natural arran del fet que l’aigua tingui cada vegada un percentatge més elevat de sal, com les afectacions que això té en les comunitats locals que en depenen”.
La recerca té com a objectiu no només comprendre els efectes de l’augment de la salinitat en el riu africà, sinó obtenir una visió general del què succeeix arreu amb un problema, el de la salinització de l’aigua dolça, que com diu Miguel Cañedo-Argüelles, investigador de l’IDAEA-CSIC “és global i va en augment degut a l’efecte combinat del canvi climàtic i l’increment en la demanda de recursos”. Es proposa obtenir evidències que permetin desenvolupar estratègies aplicables a qualsevol punt on es dona aquesta situació. Una de les fites és assegurar que les solucions suggerides es co-creïn amb les poblacions locals.
L’equip subratlla que els resultats del projecte de recerca (anomenat SALBIA) haurien de servir a nivell local, contribuint a la millora de la gestió del riu Gàmbia, i a nivell global, aportant un model per abordar el problema de la salinització a altres zones. “Esperem que aquest treball aporti eines útils per a la gestió sostenible dels ecosistemes aquàtics en zones vulnerables a la salinització i que ajudi a co dissenyar possibles formes d’adaptació a aquest impacte”, afirmen Pablo Rodríguez Lozano, investigador de la UIB i Miguel Cañedo-Argüelles, de l’IDAEA-CSIC.
Primers resultats
Segons els resultats preliminars derivats de la primera campanya de mostreig realitzada a l’estiu, la salinitat està modificant els patrons de biodiversitat del riu. Es troben comunitats d’organismes fortament diferenciades al llarg del gradient de salinitat.
La sal també està influint en com es mou i es transforma el carboni al riu, cosa que afecta les emissions de gasos d’efecte hivernacle, com el CO2, procedents de l’aigua i dels sediments. S’ha vist que a les zones més salades, especialment a la part baixa, s’emeten més gasos d’efecte hivernacle.
A principis del 2025 es preveu dur a terme la segona campanya de mostreig per tal de continuar obtenint informació sobre els efectes -tant ambientals com socioeconòmics- de la salinització d’aigües continentals.
