La natura és el mirall més gegantí en què pot mirar-se l’ésser humà, que rep i reflecteix cadascuna de les nostres accions quotidianes. A vegades, les guarda (per un temps), d’altres (sempre), les retorna. A més de mostrar-nos els usos i costums de la nostra societat, ens reflecteix quelcom molt més profund: la nostra salut.
Un medi ambient sa guarda una relació estreta amb la salut dels animals i de les persones. Aquest enfocament denominat One Health o “Una Sola Salut”, molt comentat en els darrers anys, encara que en realitat és tan antic com la nostra pròpia existència, proposa abordar conjuntament aquests tres àmbits interdependents. Partir d’aquest enfocament permet avançar des de la col·laboració interdisciplinària, un factor clau per afrontar els reptes als quals s’enfronta el nostre planeta i les espècies que l’habiten i per promoure la seva salut i integritat.
Perquè conservar la natura és assegurar el nostre propi futur, volem destacar la importància de tres dels seus recursos vitals: l’aigua, l’aire i el sòl. Tan fonamental com la seva existència és la seva qualitat, condicionada en gran mesura pel seu entorn i factors com el canvi climàtic i les emissions de diferents contaminants.
La contaminació silenciosa dels recursos naturals
L’activitat humana i la manera com establim intercanvis amb la natura està generant impactes a diversos nivells: sobre el benestar, la inseguretat alimentària, l’estrès hídric, els fenòmens climàtics extrems, els conflictes o la salut humana. Quan parlem de la contaminació dels recursos naturals a causa dels compostos tòxics, s’afegeix el factor discret d’aquesta contaminació, ja que les conseqüències no són perceptibles de manera immediata, sinó que s’acumulen per exposició diària a petites dosis. Els danys potencials es generen, doncs, a llarg termini.
La contaminació silenciosa per substàncies químiques afecta el sòl, les aigües subterrànies i superficials i l’aire. Una de les preocupacions que ha guanyat terreny en les darreres dècades és la contaminació pels nitrats provinents de la ramaderia i dels fertilitzants emprats en l’agricultura. La seva acumulació té conseqüències negatives per al medi aquàtic i la salut humana i, a més, agreuja l’estrès hídric. Una altra amenaça per a la salut atmosfèrica i, per tant, pública, és la contaminació causada per la barreja de partícules en suspensió, el diòxid de nitrogen i l’ozó troposfèric.
Les vies d’exposició als diferents contaminants es produeixen per inhalació, via cutània o per ingestió d’aigua i aliments, amb conseqüències gens menyspreables com per replantejar la relació que mantenim amb els recursos planetaris, perquè, ja hem dit, tot torna.
Diagnòstic i protecció de l’aigua, l’aire i el sòl
La tríada de l’enfocament One Health facilita la comprensió d’un context altament complex, des d’on emergeixen investigacions tan rellevants sobre la contaminació antropogènica i el seu efecte en els recursos naturals. Des de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) es duen a terme una àmplia investigació multidisciplinària en química, biologia, toxicologia, hidrologia i geologia per diagnosticar la situació en els diversos ecosistemes del planeta i avaluar l’impacte dels contaminants en la biodiversitat i els éssers vius, amb l’objectiu de mitigar el problema, sigui mitjançant el desenvolupament de solucions o la transferència del coneixement científic.
Aigua
S’estima que només un 9% de tot el plàstic generat des de 1950 ha estat reciclat. Aquesta dada posa de manifest que la majoria d’aquests residus acaben a la natura, contaminant les masses d’aigua i els sòls. No és d’estranyar que diversos estudis hagin trobat una acumulació preocupant de plastificants i d’additius químics en organismes aquàtics com dofins, balenes, tortugues, entre altres, i també terrestres, com les aus i els seus ous.
Aquests descobriments constaten l’amenaça que suposa la seva acumulació per a la salut dels ecosistemes aquàtics i els seus organismes, ja que poden causar efectes neurològics, carcinògens i sobre la reproducció. A més, a causa del consum de peixos i marisc, els contaminants bioacumulats en aquests animals poden ingressar en la nostra cadena alimentària, per la qual cosa estudiar la seva presència en peixos de consum humà ha estat una altra prioritat de la comunitat científica.
L’empremta antropogènica no és exclusiva dels entorns pròxims, ja que aquests viatgen a través dels corrents oceànics fins a llocs tan remots com l’Antàrtida. Projectes com ANTOM i PANTOC, a més de mesurar els nivells de contaminants, investiguen el potencial dels microorganismes marins de l’Antàrtida per degradar-los.
Projecte PANTOC
Aire
La qualitat de l’aire també s’ha vist compromesa per diverses activitats humanes, fet que suposa tot un problema de salut pública a escala global. En aquest sentit, també s’han trobat contaminants químics orgànics semivolàtils, com ara retardants de flama o insecticides, a les serralades europees, demostrant una vegada més les llargues distàncies que són capaces de recórrer.
Estudis previs ja mostraven la transferència transcontinental de contaminants entre Nord-amèrica i Europa, un fet preocupant, atès que aquestes substàncies s’acumulen en els organismes i poden tenir efectes negatius sobre el seu sistema endocrí.
A les nostres ciutats, és crucial conèixer els efectes de l’exposició prolongada a les partícules contaminants, ja que es relacionen amb un augment de les malalties respiratòries i cardiovasculars. Les normatives més estrictes en matèria d’emissions i la vigilància constant de la qualitat de l’aire han demostrat la seva eficàcia per reduir els nivells de partícules ultrafines a les ciutats. El projecte RI-URBANS és un exemple destacat per respondre a la necessitat urgent de millorar la monitorització de la qualitat de l’aire a Europa, per proporcionar dades més precises i útils, millorant així la gestió de la contaminació atmosfèrica i la protecció de la salut pública.
Sòl
El sòl és un recurs essencial per a la producció d’aliments, l’emmagatzematge d’aigua i la regulació del clima. La seva contaminació impacta directament en els serveis ecosistèmics i també representa riscos significatius per a la salut humana a través de la cadena alimentària.
Un tipus de contaminació difícil de controlar és la difusa, que es produeix quan els contaminants es dispersen àmpliament i no provenen d’una única font identificable. Segons l’informe elaborat en el marc del projecte LIBERA, la majoria dels espais naturals a Espanya estan afectats per aquesta problemàtica. Els contaminants inclouen metalls pesants, pesticides i residus industrials que es filtren en el sòl a través d’activitats agrícoles i industrials.
La mitigació de la contaminació requereix un enfocament integral que inclogui la reducció de l’ús de productes químics nocius, la promoció de pràctiques agrícoles sostenibles i la implementació de polítiques ambientals estrictes.
Malgrat la magnitud d’aquests desafiaments, la col·laboració interdisciplinària i la integració del coneixement científic en les polítiques públiques són essencials per fer-hi front. La ciència proporciona els camins i les eines per a la recuperació i la conservació de la natura i la biodiversitat, que en darrera instància representen una inversió en el nostre propi benestar.
Iria Sambruno
Comunicació i divulgació | IDAEA
