Els experts reclamen establir estàndards obligatoris de qualitat de l’aire en edificis públics | Pixabay

Cada vegada som més conscients de la contaminació atmosfèrica i, en els últims anys, s’han elaborat informes per a recomanar millors pràctiques, mètodes, dades i models científicament validats. No obstant això, malgrat dècades d’investigació i esforços de conscienciació, la majoria de països no compten amb normatives legals sobre la qualitat de l’aire en espais interiors. La pandèmia de la COVID-19 va evidenciar la importància de la qualitat de l’aire interior per a la salut humana. En un article publicat en Science, en el qual va participar l’IDAEA, els científics proposen que els estàndards de qualitat de l’aire en interiors siguen obligatoris per als espais públics i que els habitatges siguen dissenyats i equipats per a complir amb aquests estàndards.

La contaminació de l’aire en interiors prové tant de fonts internes (com la combustió, materials de construcció i productes de neteja) com de contaminants exteriors. Per a complir amb els estàndards de qualitat de l’aire interior, és fonamental controlar les emissions dins dels edificis i evitar l’entrada de contaminants de l’exterior. No obstant això, hi ha inconsistències en les definicions i criteris, així com desafiaments polítics, socials i legislatius en la creació d’aquestes normatives. A més, monitoritzar la qualitat de l’aire interior no és senzill, ja que cada espai és diferent i cada xarxa de monitoratge funciona de manera distinta.

«Implementar estàndards de qualitat de l’aire en interiors suposa un desafiament social, polític i econòmic, a més de la resistència d’algunes indústries. No obstant això, si hem aconseguit implementar normatives per a combatre la contaminació de l’aire exterior, per què no podem fer el mateix amb la qualitat de l’aire interior?», es pregunta Xavier Querol, investigador de l’IDAEA i coautor de l’article.

Ara, els científics han proposat un enfocament basat en la ciència, la tecnologia i solucions específiques, seguint les recomanacions establides en les Guies Globals de Qualitat de l’Aire de l’Organització Mundial de la Salut (OMS):

Nivell Temps mitjà
PM2.5, μg/m3 15 1 hora
CO2, ppm 800 (valor absolut)
350(delta)
Límit

Límit

CO, mg/m3 100
35
10
15 minuts

1 hora

8 hores

Ventilació, litres/seg per persona 14 Quan l’espai sigui ocupat

Aquests nivells poden ajustar-se segons les circumstàncies i prioritats locals. L’OMS recomana monitoritzar PM2.5 i CO com els contaminants més rellevants per a la regulació rutinària de la qualitat de l’aire en interiors a causa del seu impacte en la salut. La millor manera de controlar els contaminants interiors és mitjançant una ventilació eficaç, que ajuda a reduir el risc d’infeccions i a mantindre la qualitat de l’aire.

Els estàndards numèrics proposats per als nivells de PM2.5 i CO₂ ofereixen punts de referència per a la regulació de la qualitat de l’aire interior, destacant la necessitat d’una ventilació adequada per a mitigar els riscos d’infecció, especialment en espais públics com les aules.

Introduir normatives en aquest àmbit és un procés complex, ja que implica equilibrar els interessos de diferents actors i pot tindre implicacions culturals o polítiques. No obstant això, la normalització dels estàndards de qualitat de l’aire en interiors podria generar beneficis significatius en termes de salut pública, benestar i productivitat, superant amb escreix els costos inicials d’inversió.

Lidia Morawska et al., Mandating indoor air quality for public buildingsScience 3831418 – 1420 (2024). DOI:10.1126/science.adl0677