• La metodologia analitza dades de precipitació des de 1901 i mostra una tendència a la reducció de les pluges a Espanya

  • Les zones de precipitació a la Península Ibèrica estan influenciades per esdeveniments climàtics allunyats geogràficament, com El Niño

Des de principis del segle XX, la precipitació està disminuint en tres de les cinc zones identificades a Espanya. | Pixabay

Un estudi recent de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) i la Universitat de Barcelona ha analitzat més d’un segle de dades de precipitació per a identificar les zones amb més pluja a Europa, Espanya i Catalunya. Mitjançant mètodes estadístics, els investigadors han determinat que Espanya compta amb cinc zones de precipitació, que mostren una tendència a la reducció. A més, l’estudi revela que fenòmens climàtics llunyans, com El Niño al Pacífic o patrons meteorològics a l’Antàrtida, exerceixen una influència significativa en les pluges a Espanya.

El treball, publicat a la revista International Journal of Climatology, utilitza una aproximació metodològica innovadora, que aplica anàlisis estadístiques multivariants en diverses fases per a abastar la complexitat de les relacions entre les pluges i la diversitat d’índexs climàtics a diferents escales espacials i temporals.

“Els resultats indiquen que la precipitació està disminuint en tres de les cinc zones identificades: el sud-oest d’Espanya i la vessant mediterrània, en particular a Catalunya, cosa que corrobora la tendència a patir sequeres més greus en el futur”, subratlla Stefan Platikanov, investigador de l’IDAEA-CSIC i primer autor de l’estudi.

Segons Romà Tauler, autor principal d’aquest treball, la metodologia ajuda a millorar la predicció i la gestió de riscos associats a fenòmens meteorològics extrems, com les sequeres pluviomètriques, que augmenten la possibilitat d’inundacions severes posteriors.

La investigació ha demostrat que “fins a una vintena de teleconnexions, és a dir, patrons de comportament atmosfèrics i oceànics que connecten regions distants, influeixen en la precipitació d’Europa, Espanya i Catalunya, territoris amb una gran diversitat geogràfica”, assenyala Javier Martin-Vide, catedràtic de Geografia Física a la Universitat de Barcelona i autor de l’estudi.

Dels 22 patrons de circulació recopilats i avaluats, El Niño i altres patrons del Pacífic mostren una forta correlació amb la precipitació a Europa i Espanya. Aquest descobriment evidencia que els fenòmens climàtics llunyans també afecten la precipitació, ressaltant la importància dels factors globals en els estudis regionals.

“El valor d’aquest estudi també rau en afinar la resolució a una escala geogràfica menuda, a nivell de comarca. És important conéixer quines són les tendències climàtiques a nivell intra-regional, no sols les tendències globals que aporten els models climàtics”, destaca Belén Martrat, investigadora de l’IDAEA-CSIC i autora del treball.

Els autors remarquen la falta de sèries llargues de precipitació en comarques clau de Catalunya, especialment en zones muntanyoses—importants sentinelles de reserves d’aigua—com el Pallars Sobirà, la Noguera i el Pla d’Urgell. També es detecta una mancança de sèries de dades en zones poblades i vulnerables a inundacions, com el Tarragonés i el Baix Penedès, així com en zones rellevants per la seua proximitat a l’activitat sísmica i volcànica, com la Garrotxa.

Aquesta investigació proporciona una base científica sòlida per a la presa de decisions en matèria climàtica. En concret, permet la identificació de zones vulnerables, la planificació de recursos hídrics, la gestió de riscos i alertes primerenques, i el desenvolupament de polítiques agrícoles millor adaptades al canvi climàtic.

 

Stefan Platikanov, Jordi F. Lopez, Belen Martrat, Javier Martin-Vide, Roma Tauler. Temporal and Spatial Relationships Between Climatic Indices and Precipitation Zones in Europe, Spain and Catalonia. International Journal of Climatology, 2025; 45: e8699. DOI: 10.1002/joc.8699