“La llista de matèries primeres crítiques s’amplia perquè no tenim la capacitat de produir aquestes matèries primeres nosaltres mateixos i perquè la crisi climàtica ens interpel·la a transformar la indústria per assolir els objectius del desenvolupament sostenible”, Patricia Córdoba, investigadora de l’IDAEA-CSIC.
Activitat minera actual en Cerro Colorado, Huelva | César Muñoz
La transició energètica, la digitalització, l’automatització o la mobilitat sostenible són alguns dels objectius que defineixen la nostra economia del segle XXI, que avança cap a la descarbonització marcant una fita històrica. La meta fixada per la Unió Europea en l’Acord Verd Europeu (Green Deal) per a l’any 2050 és la d’una economia amb zero emissions netes de gasos d’efecte hivernacle. El seu desenvolupament avança en paral·lel a la disponibilitat d’una sèrie de minerals essencials coneguts com a matèries primeres crítiques (Critical Raw Materials, CRM), de les quals només una petita fracció es produeix a Europa, tot i que el 70% de la indústria europea depèn de la seva activitat directa o indirecta, segons indica el Comitè Econòmic i Social Europeu.
Minerals com el liti, el cobalt o el níquel són essencials per assolir el rendiment i la densitat energètica de les bateries, de la mateixa manera que el coure, l’alumini o les terres rares ho són per al funcionament de les tecnologies destinades a les energies renovables i a les xarxes elèctriques. Per aquest motiu, l’Agència Internacional de l’Energia (IEA) estima que la seva demanda es quadruplicarà per al 2040 i augmentarà encara més el 2050 si es vol assolir la neutralitat climàtica.
Demanda total de minerals per a tecnologies d’energia renovable segons l’escenari, 2020 comparat amb 2040 | IEA (2021)
L’augment de la demanda, sumat a l’oferta limitada al continent, ha situat la Unió Europea en una posició molt complexa. D’una banda, vol desenvolupar la seva autonomia estratègica i reindustrialitzar sectors clau, però, de l’altra, l’extracció o el reciclatge de materials crítics segueixen sent marginals.
Entendre les raons d’aquesta situació requereix una anàlisi àmplia i complexa, així com la voluntat de tots els actors socials per reduir la dependència de les importacions de regions amb estàndards ambientals i laborals molt diferents dels de la Unió Europea. En aquest sentit, la problemàtica està directament relacionada amb qüestions històriques, polítiques, ambientals, tècniques i socials.
Un context global canviant
“La mineria europea va deixar de ser autosuficient a partir de la dècada de 1970, quan Europa va reconèixer la necessitat d’implementar una legislació ambiental rigorosa en àmbits com la qualitat de l’aire, la protecció dels recursos hídrics i la gestió de residus. Aquest canvi es va deure, en part, a la pressió per reduir els efectes negatius del seu impacte ambiental”, explica Patricia Córdoba, investigadora de l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), la línia de recerca de la qual se centra en la reducció de l’impacte ambiental de les activitats industrials. “Això contrasta directament amb països com la Xina, on la regulació ambiental ha estat molt laxa, cosa que ha permès al país impulsar la seva economia i assolir la sobirania en alguns d’aquests recursos”.
L’extracció de minerals crítics està altament concentrada en pocs països. La República Democràtica del Congo subministra el 70% del cobalt, Xile aporta el 30% del coure i la Xina produeix el 60% de les terres rares, a més de processar-ne prop del 90%. Les polítiques a llarg termini dels estats més autoritaris i centralitzats han afavorit l’hegemonia del mercat de matèries primeres estratègiques. Com a resultat, la Xina ha consolidat un paper pràcticament monopolístic en les indústries de renovables i vehicles elèctrics.
Mostres de geoda de carbonats i òxids de coure, malaquita i atzurita, Museu Nacional de Ciències Naturals
La pandèmia de la COVID-19, la guerra d’Ucraïna i l’arribada de Donald Trump als Estats Units han evidenciat els riscos de la dependència del subministrament extern i la vulnerabilitat del comerç global.
“Tot i que Europa feia anys que s’enfrontava a alts i baixos en la qüestió de les CRM, l’any 2000 es va començar a abordar estratègicament els desafiaments relacionats amb l’accés a aquests recursos essencials, culminant en la Iniciativa Europea de Matèries Primeres (Raw Materials Initiative) el 2008”.
Aquesta iniciativa tenia com a objectius garantir un subministrament segur i sostenible, fomentar l’abastiment dins de la Unió Europea i impulsar el reciclatge d’aquests recursos. Una de les accions més destacades d’aquesta estratègia va ser l’elaboració de la llista de matèries primeres crítiques no energètiques, que es va publicar per primera vegada el 2011 i s’actualitza cada tres anys. La primera llista comptava amb 14 elements i, en l’actualització més recent del 2023, ja en conté 34, dels quals 17 estan en el punt de mira a causa de l’alt risc que corre el seu subministrament, atès que s’espera que la seva demanda creixi exponencialment.
“La llista s’amplia perquè no tenim la capacitat de produir aquestes matèries primeres nosaltres mateixos i perquè la crisi climàtica ens interpel·la a transformar la indústria per assolir els objectius del desenvolupament sostenible.”
Llista de matèries primeres fonamentals | Consell Europeu (2024)
En aquest context, i responent als desafiaments relacionats amb la garantia d’un subministrament segur i sostenible, el Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea van aprovar l’11 d’abril del 2024 la Llei Europea de Matèries Primeres Fonamentals (Critical Raw Materials Act). Aquesta llei estableix objectius clars i ambiciosos per al 2030, com ara que el 10% de l’extracció de matèries primeres crítiques es dugui a terme a Europa, el 40% del seu processament i que el 25% de les necessitats provinguin de tecnologies de reciclatge.
Aquest compromís és necessari, però s’enfronta, segons apunta Córdoba, a diversos desafiaments. Per exemple, les tecnologies emergents de reciclatge i recuperació de matèries primeres crítiques no estan prou desenvolupades per satisfer la demanda actual, ja que el seu desenvolupament i implementació a escala industrial requereixen temps de validació tecnològica, ambiental i econòmica.
“Hi ha tecnologies que mai arriben. A més, la inversió a llarg termini en recerca i desenvolupament és difícil de justificar en un mercat on els beneficis poden trigar molts anys a materialitzar-se.”
Un altre factor és que els productes no estan dissenyats perquè la recuperació dels seus materials sigui senzilla. Molts estan concebuts prioritzant la funcionalitat i el cost de producció per sobre de la sostenibilitat. Per exemple, alguns productes contenen adhesius o recobriments que dificulten encara més el procés de recuperació de materials. La manca d’estàndards clars en el disseny per al reciclatge agreuja el problema, fent que la transició cap a una economia circular sigui més complexa.
Solucions tecnològiques en la recuperació de CRM
El projecte RECOPPs, coordinat per la investigadora de l’IDAEA, il·lustra la capacitat de la ciència per trobar solucions innovadores als desafiaments de la societat. El projecte se centra en la recuperació de CRM com el bismut i l’antimoni a partir dels residus generats durant la producció primària de coure. Residus amb un gran valor que, d’altra manera, acabarien en un abocador.
“Partim d’un objectiu molt clar, que és demostrar la viabilitat a escala industrial de la circularitat dels recursos minerals.” RECOPPs busca, simultàniament, maximitzar la recuperació d’aquests materials i minimitzar l’impacte ambiental.
El projecte, liderat per l’IDAEA-CSIC i format per un consorci que inclou la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el Centre Tecnològic de l’Aigua (CETAQUA), el Centre Tecnològic de Catalunya (Eurecat), l’Instytut Metali Nieżelaznych (IMN) i Atlantic Copper, ha completat amb èxit la validació de dues solucions tecnològiques a un nivell de maduresa tecnològica (Technology Readiness Level, TRL) de 7.
“El següent pas consistirà a dur a terme el desenvolupament del projecte que permeti l’explotació comercial d’aquesta tecnologia i aconsegueixi assolir un TRL 9.”
Instal·lacions a escala pilot utilitzades per portar ambdues solucions tecnològiques a un TRL de 7 | RECOPPs
La mineria, “un mal necessari”
L’avenç de les tecnologies de reciclatge i el compliment dels objectius imposats per la nova llei europea reduirien l’impacte associat a l’activitat extractiva, de la qual, d’altra banda, no podem prescindir completament. Per aquest motiu, la llei de CRM insta els estats membres a elaborar un Programa Nacional d’Exploració per identificar les reserves d’aquests materials. Així mateix, garanteix la simplificació de permisos i el finançament per a projectes catalogats com a estratègics, tant d’extracció com de processament i reciclatge. Un aspecte que, segons la investigadora del projecte RECOPPs, genera una inquietud: que qüestions tan crítiques com la transparència o els estudis d’impacte ambiental es vegin compromeses.
Aquest mateix mes de març de 2025, la Comissió Europea ha anunciat el suport a 47 projectes de mineria de matèries primeres crítiques, set dels quals es troben a Espanya. Tres d’aquests estan situats a Extremadura, a les mines d’Aguablanca a Badajoz, Las Navas i La Parrilla a Cáceres; dos a Andalusia, a la mina de Las Cruces a Sevilla i al projecte de reciclatge CirCular; la mina d’Abenójar a Ciudad Real; i la mina de Doade-Beariz a Ourense.
Sergio Carrero, geoquímic i investigador de l’IDAEA, considera que per complir amb l’objectiu relatiu a l’extracció dins de les fronteres europees és fonamental dur a terme una mineria responsable per minimitzar els impactes ambientals, no només durant l’explotació, sinó també en el procés de tancament. Això requereix que les empreses adoptin mesures estrictes, compleixin la normativa vigent i utilitzin les millors tècniques disponibles. “Per exemple, el mètode de flotació, que consumeix grans quantitats d’aigua, s’ha d’optimitzar per reduir l’ús de recursos hídrics en regions on són escassos”.
La mineria, que a escala humana resulta irreversible perquè els jaciments triguen milions d’anys a formar-se, “és un mal necessari”.
L’investigador assenyala que “afrontar aquesta realitat a Europa implica acceptar una dinàmica molt arrelada, que es pot entendre mitjançant el concepte ‘Not in my backyard’ o ‘No al meu pati del darrere’. És a dir, volem la transició energètica i el desenvolupament digital, però que els materials provinguin d’altres regions del món”.
Ruïnes dels treballs de principis del segle XX a Río Tinto, Huelva | César Muñoz
Per evitar els errors del passat, és important actuar amb responsabilitat des del principi. Això requereix una col·laboració estreta entre la recerca, les administracions i les empreses per detectar els processos que ocorren a les zones mineres, als ecosistemes que envolten aquests entorns i establir bons mecanismes de control.
El futur de la transició energètica europea dependrà d’això, però encara més de la seva capacitat per desenvolupar tecnologies sostenibles de recuperació i reciclatge d’aquests minerals crítics, així com de la seva habilitat per legislar de manera efectiva i realista.
Iria Sambruno
Comunicació i Divulgació | IDAEA
