• El projecte HyDRA, finançat per la UE amb 3 milions d’euros, té com a objectiu desenvolupar protocols de risc i directrius científiques per a l’emmagatzematge d’hidrogen a gran escala a Europa

 

  • L’IDAEA investigarà com les interaccions microbianes afecten l’emmagatzematge d’hidrogen per garantir-ne la implementació segura en formacions geològiques

Integrants de l’IDAEA-CSIC a HyDRA (d’esquerra a dreta): Juan Hidalgo, Eike Marie Thaysen, Jordi Cama, Elina Ceballos, Jordi Bellés, Josep Soler, Alejandro Fdz Visentini, and Marco Dentz. | Alejandro Rodríguez

L’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) participa en el recentment llançat projecte HyDRA (Diagnostic Tools and Risk Protocols to Accelerate Underground Hydrogen Storage), finançat per la UE. Aquesta ambiciosa iniciativa, recolzada per la Clean Hydrogen Partnership amb una subvenció de 3 milions d’euros, busca millorar el coneixement i la implementació de l’emmagatzematge subterrani d’hidrogen a Europa.

Llançat oficialment l’1 de gener de 2025, HyDRA reuneix vuit institucions de recerca de prestigi i una empresa de sis països: BGR, GNS Science, IDAEA-CSIC, ISO, KIT, TUC, UEDIN, UiB i UNINA. Aquestes institucions treballen conjuntament per abordar la necessitat urgent de solucions d’emmagatzematge d’hidrogen a gran escala que permetin la transició d’Europa cap a un futur energètic baix en carboni.

En el futur, l’electricitat es generarà principalment a partir d’energia eòlica i solar. Tanmateix, aquestes fonts renovables són altament variables, amb fluctuacions diàries i estacionals, i els pics de producció poden no coincidir amb els pics de demanda.

“Per afrontar aquest repte, l’excedent d’electricitat es pot utilitzar durant els pics de consum per electrolitzar l’aigua i produir hidrogen, que posteriorment es pot reconvertir en electricitat. No obstant això, es requereixen grans volums d’emmagatzematge, per la qual cosa l’emmagatzematge subterrani, especialment en antics jaciments de gas i petroli, es presenta com una solució viable”, explica Josep Mª Soler, investigador de l’IDAEA i investigador principal de l’equip de l’IDAEA-CSIC en el projecte HyDRA.

Facilitant l’emmagatzematge d’hidrogen a gran escala a Europa

Per complir els objectius climàtics de la UE, diversificar el mercat energètic i garantir un subministrament fiable, és crucial expandir la infraestructura de l’hidrogen. Es necessiten solucions d’emmagatzematge a gran escala, ja que les instal·lacions actuals no poden gestionar l’augment previst en la disponibilitat d’hidrogen. Emmagatzemar hidrogen en formacions geològiques segellades de manera natural, com les conques sedimentàries, representa una gran oportunitat per a Europa. Aquestes formacions són robustes, tenen una gran capacitat d’emmagatzematge, són rendibles i es poden integrar fàcilment en els sistemes existents. No obstant això, persisteixen llacunes de coneixement importants, especialment pel que fa a la influència dels processos microbians en l’emmagatzematge subterrani. El projecte HyDRA pretén abordar aquestes qüestions mitjançant el desenvolupament de protocols científics i marcs normatius per garantir un emmagatzematge segur i eficient de l’hidrogen.

El projecte HyDRA d’un cop d’ull: objectius, metodologies, i interdisciplinarietat. | HyDRA

 

Contribució de l’IDAEA

Com a part del projecte HyDRA, l’IDAEA participa en l’estudi sobre la influència microbiana en l’emmagatzematge subterrani d’hidrogen. Aquestes investigacions contribuiran al desenvolupament de models predictius per a instal·lacions d’emmagatzematge a gran escala, garantint-ne la seguretat i l’eficiència.

“Realitzarem experiments de laboratori per avaluar com l’activitat microbiana afecta les propietats de les roques, l’aigua subterrània i l’estabilitat de l’hidrogen en les formacions d’emmagatzematge”, explica Josep Mª Soler, líder de l’equip de l’IDAEA-CSIC en el projecte.

A un nivell més ampli, els objectius clau d’HyDRA inclouen:

  • Recerca innovadora: Estudiar l’activitat microbiana que consumeix hidrogen i la seva interacció amb les formacions d’emmagatzematge per establir estratègies de mitigació de riscos.
  • Desenvolupament metodològic: Ampliar el coneixement sobre els processos biogeoquímics que afecten l’emmagatzematge d’hidrogen en mitjans porosos.
  • Estandardització i regulació: Proporcionar recomanacions científiques per al desenvolupament de normes ISO i codis normatius sobre l’emmagatzematge subterrani d’hidrogen.

 

Un enfocament integral a nivell europeu

HyDRA col·labora amb una xarxa d’Operadors de Llocs d’Emmagatzematge (SSO, per les seves sigles en anglès) per garantir una àmplia cobertura geogràfica i minimitzar la duplicació dels esforços de recerca. El projecte inclou més de 20 conques sedimentàries a Europa, que representen una varietat de condicions geològiques, pressions, temperatures i profunditats.

A més, HyDRA incorporarà mostrejos biogeoquímics de filtracions naturals d’hidrogen i acumulacions per analitzar comunitats microbianes en entorns rics en hidrogen. Aquestes dades seran fonamentals per al desenvolupament de tecnologies de monitoratge i remediació per a una implementació segura i eficient de l’emmagatzematge subterrani d’hidrogen.

Per a més informació sobre el projecte HyDRA, visita www.hydrahydrogen.eu o contacta amb contacthydra@uib.no.

 

The project is supported by the Clean Hydrogen Partnership and its members. Co-funded by the European Union under Grant Agreement No. 101192337 — HyDRA. Views and opinions expressed are however those of the author(s) only and do not necessarily reflect those of the European Union or the Clean Hydrogen Partnership. Neither the European Union nor the granting authority can be held responsible for them.