Més de 100 científics i professionals de la salut reclamen al Congrés i al Govern espanyol un futur sense tòxics

El nostre consum és tòxic. Així de contundents s’han presentat avui al matí al Congrés i a la tarda al Ministeri de Sanitat, els representants dels més de 100 científics i professionals de la salut que han signat la Declaració Futur sense Tòxics, una iniciativa promoguda per la Fundació Rezero que reclama mesures urgents davant l’alarmant exposició a substàncies tòxiques derivades del plàstic i d’altres productes d’ús quotidià.

Futur sense tòxics

Que el 70% de la despesa sanitària es destini a pal·liar malalties cròniques relacionades amb problemes ambientals no és casualitat. Diàriament estem en contacte amb productes que, tot i estar al mercat, no són segurs. Són productes derivats del petroli, d’ús quotidià i amb una toxicitat lenta però persistent. I tot i que fa més de trenta anys que científics destacats han alertat sobre aquest problema, en les darreres dècades ha augmentat l’exposició a materials i substàncies químiques presents en productes de consum tan comuns com aliments, envasos, estris de cuina, tèxtils, plàstics i articles de neteja i higiene, entre d’altres. I és que el nostre consum és tòxic, perquè, entre altres raons, la normativa que regula el mercat és obsoleta.

Per aquest motiu, la Fundació Rezero, que ja va fer pública la Declaració el passat mes d’abril a Barcelona, ha reunit avui davant el Congrés els representants dels més de 100 científics i professionals de la salut signants de la Declaració Futur Sense Tòxics, amb l’objectiu d’exposar les evidències i interpel·lar els diferents partits polítics i el Ministeri de Sanitat perquè prenguin mesures urgents i accelerin el procés de revisió de la normativa existent.

“Els governs han d’estar a l’altura de la situació i actuar per protegir la salut pública”, declara Rosa García, directora general de Rezero.

Lliurament de la declaració a la presidenta del Congrés

A més de les representants de Rezero, la comitiva ha comptat amb la participació de:

• Dra. Ethel Eljarrat, directora de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC).
• Dra. Elena Codina, responsable de la Unitat de Salut Ambiental de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona i representant de la Societat Catalana de Pediatria.
• Dr. Nicolas Olea, catedràtic del Departament de Radiologia i Medicina Física de la Universitat de Granada.
• Dr. Juan Antonio Ortega, coordinador del Comitè de Salut Ambiental de l’Associació Espanyola de Pediatria de la Universitat de Múrcia.

Les reclamacions recollides a la Declaració Futur sense Tòxics han estat lliurades i explicades a la presidenta del Congrés, Francina Armengol. La comitiva ha traslladat a la presidenta la necessitat d’accelerar el compliment de la normativa existent en tots els productes del mercat, independentment del lloc de producció i del canal de venda (físic o en línia).

Per la seva banda, la presidenta del Congrés dels Diputats ha afirmat que “sense ciència, no hi ha legislació”, i s’ha compromès a parlar amb el Ministeri de Sanitat i el Ministeri de Transició Ecològica per accelerar les mesures per eliminar la càrrega tòxica dels productes de consum.

Trobada amb representants dels partits

Posteriorment, la comitiva s’ha reunit amb representants dels partits polítics amb representació al Congrés, als quals ha traslladat, d’una banda, la necessitat que es renovi la llei de sanitat amb una perspectiva àmplia de salut planetària i, de l’altra, que es faci complir la Llei de Residus i Sòls Contaminats, actualment estancada. A més, han destacat la urgència d’aplicar el reglament REACH i la fulla de ruta de restriccions proposada per la Comissió Europea en el marc de l’Estratègia de Sostenibilitat per a les Substàncies Químiques en tots els productes del mercat.

Els diputats han agraït l’accés a aquesta informació i s’han compromès a impulsar mesures concretes durant aquesta legislatura.

Els motius d’alarma

Aquesta exposició contínua a substàncies tòxiques pot causar efectes adversos en la salut, especialment en el cas dels disruptors endocrins, que s’ha demostrat que estan associats a problemes reproductius, de neurodesenvolupament, diabetis i diversos tipus de càncer, segons l’Organització Mundial de la Salut. Per a la doctora Elena Codina, “els infants són un dels grups de població més sensibles als tòxics i no poden decidir sobre el seu futur”, i afegeix: “cal aplicar el principi de precaució per garantir la salut i la supervivència de les generacions futures.”

“Els tòxics persisteixen en el medi. Encara estem exposats a substàncies tòxiques que es van prohibir fa trenta anys, i no es deixa de produir-ne de noves, que a més persisteixen en el reciclatge. Cal apostar per la prevenció”, alerta Ethel Eljarrat.

“Hi ha milers d’evidències i hem gastat massa diners públics en estudis que sempre ens porten al mateix problema; necessitem d’una vegada per totes lleis ambicioses que enfoquin cap a la solució”, afirma el doctor Nicolás Olea.

Com ha explicat Rosa García de Rezero, es va pressionar fins a l’últim moment perquè l’Estat espanyol inclogués la prohibició del bisfenol A i els ftalats en envasos alimentaris en la Llei de Residus aprovada el 2022. Tot i aconseguir-ho—encara que parcialment, ja que caldria la prohibició de tots els bisfenols—, encara no s’ha desenvolupat cap reglament per fer complir aquesta mesura.

La comitiva, també rebuda al Ministeri de Sanitat

Davant d’aquesta situació, no és casualitat que l’última parada del dia hagi estat al Ministeri de Sanitat. “Que el 70% de la despesa sanitària es destini a pal·liar malalties cròniques relacionades amb problemes ambientals”, insisteix el doctor Juan Antonio Ortega, “és una anomalia que evidencia com la indústria i el mercat segueixen campant al seu aire.”

El gran consens aconseguit amb la Declaració Futur sense Tòxics és una prova més de la necessitat urgent d’un canvi normatiu.

Descarrega la nota de premsa (en castellà)