L’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA) i l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments (IATA), ambdós pertanyents al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), han organitzat un nou esdeveniment del programa “Cicerón” a Barcelona. En aquest esdeveniment, els centres de recerca van presentar alguns dels seus estudis més rellevants sobre la contaminació ambiental i els efectes dels plàstics en la salut humana. El programa “Cicerón”, que té com a objectiu connectar la ciència amb la societat per generar sinergies i afrontar reptes comuns, va obrir les portes dels laboratoris de l’IDAEA a empreses, periodistes i administracions públiques. A l’esdeveniment hi van assistir Ethel Eljarrat, directora de l’IDAEA; José María Lagarrón, investigador de l’IATA; Ana Castro, vicepresidenta d’Innovació i Transferència del CSIC; Luis Calvo, delegat del CSIC a Catalunya; i altres investigadors destacats del CSIC.

Com a part de l’itinerari, es van realitzar visites a diferents laboratoris de l’IDAEA, on els assistents van poder conèixer de primera mà els avenços més recents en investigació sobre plàstics. Entre ells, es van destacar noves tècniques per mesurar la toxicitat dels compostos químics presents en aquests materials, mètodes innovadors per estudiar els micro i nanoplàstics en el metabolisme i estudis sobre el seu impacte en la qualitat de l’aire, entre altres.

Aquests avenços científics busquen respondre preguntes clau, com quins compostos contenen els plàstics, un dels materials més presents en la nostra vida quotidiana, i quins són els riscos potencials de la seva exposició i alliberament en el medi ambient. En aquest sentit, la directora de l’IDAEA, Ethel Eljarrat, va destacar: “Tenim evidència científica que més de seixanta d’aquestes substàncies químiques suposen un risc per a la salut humana i el planeta”.

Durant l’esdeveniment, els assistents van participar en una sessió en què es van presentar sis projectes seleccionats del programa, desenvolupats per diferents línies de recerca de centres com l‘Instituto de Catálisis y Petroleoquímica (ICP-CSIC), l’Instituto de Ciencia y Tecnología de Polímeros (ICTP-CSIC) i la Plataforma Temática Interdisciplinar SusPlast.

Les conclusions d’aquests projectes van donar peu a un diàleg obert i enriquidor, on es van compartir diferents perspectives sobre les necessitats socials, econòmiques i ambientals que cal abordar. La discussió va posar de manifest que la ciència ja disposa d’un ampli catàleg de solucions avançades per afrontar els reptes de la gestió dels plàstics. Tot i això, és fonamental aprofundir en els aspectes que permetin la seva aplicació pràctica i efectiva.

“La ciència està preparada per oferir solucions innovadores i eficaces als problemes derivats dels plàstics. Només a través d’una legislació sòlida i una gestió administrativa eficient serà possible implementar i maximitzar l’impacte de la innovació científica, garantint una transició efectiva cap a una economia circular que protegeixi tant el medi ambient com la salut pública”, va afirmar Ana Castro, vicepresidenta d’Innovació i Transferència del CSIC, en la cloenda del debat.

La gestió dels residus plàstics, un repte clau

A més de l’obtenció de plàstics a partir de fonts no renovables, un dels majors desafiaments de l’acumulació de plàstics és el seu tractament com a residu, tant en el disseny de polímers reciclables com en la pèrdua de propietats dels materials durant el reciclatge. Per aquest motiu, diversos equips de recerca treballen en solucions basades en la bioeconomia circular, amb l’objectiu de desenvolupar materials biodegradables a partir de residus i així retornar el carboni al sòl. Altres línies de recerca exploren nous mètodes de reciclatge químic per als residus polimèrics.

En general, la recerca de processos més eficients i econòmics és una prioritat comuna entre els diferents agents que van participar a la jornada. L’esdeveniment va servir per reforçar el paper clau de la ciència en l’avaluació i mitigació dels impactes de la contaminació per plàstics, destacant la importància de la col·laboració interdisciplinària i el compromís col·lectiu per assolir solucions sostenibles.