La tècnica permet analitzar micro i nanoplàstics d’entre 0,7 i 20 micròmetres. | Pexels
Hi ha una preocupació creixent sobre l’impacte dels micro i nanoplàstics en la salut humana. La complexitat d’aquests materials, la seva petita mida i les limitacions metodològiques dificulten la seva anàlisi i, en conseqüència, la seva regulació. Un nou estudi liderat per l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), en col·laboració amb l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), ha desenvolupat una metodologia d’alta resolució que permet quantificar micro i nanoplàstics en aigua embotellada de plàstic. S’han identificat partícules de plàstic extremadament petites, d’entre 0,7 i 20 micròmetres (µm), així com els additius químics que es desprenen a l’aigua. Els resultats mostren una concentració mitjana de 359 nanograms de micro i nanoplàstics per litre d’aigua, una quantitat comparable a la trobada en l’aigua de l’aixeta en un estudi previ realitzat pel mateix grup.
“La majoria d’estudis quantifiquen els micro i nanoplàstics segons el nombre de partícules en un volum específic”, explica Marinella Farré, investigadora de l’IDAEA-CSIC i autora de l’estudi. La metodologia utilitzada en aquest estudi permet la quantificació en unitats de massa. “Això suposa un avenç significatiu, ja que ens permet quantificar partícules de diferents formes i mides extremadament petites, cosa que no és possible amb altres tècniques“, afegeix.
Ingesta anual de micro i nanoplàstics
L’equip d’investigació va analitzar 280 mostres d’aigua de 20 marques diferents d’aigua embotellada, considerant ampolles d’1,5 L i 0,5 L. Assumint que una persona adulta beu 2 litres d’aigua al dia, els autors estimen una ingesta de 262 micrograms de partícules plàstiques a l’any.
“L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària no estableix cap límit sobre la ingesta màxima segura de micro i nanoplàstics. No obstant això, la nostra metodologia és clau per a futures directives que permetin establir aquest límit, considerant la massa del polímer i no només el nombre de partícules“, assenyala Marta Llorca, investigadora de l’IDAEA-CSIC i autora de l’estudi.
Aigua embotellada vs. aigua de l’aixeta
En comparar els resultats d’aquest estudi amb els d’una investigació prèvia del mateix grup que va analitzar l’aigua de l’aixeta a Barcelona, les concentracions de micro i nanoplàstics són similars.
“La principal diferència que hem trobat és el tipus de polímer: en l’aigua de l’aixeta vam detectar més polietilè (PE) i polipropilè (PP), mentre que en l’aigua embotellada hem identificat principalment tereftalat de polietilè (PET), tot i que també polietilè”, indica Cristina Villanueva, investigadora d’ISGlobal i autora de l’estudi.
No obstant això, és important no perdre de vista l’enorme impacte ambiental que suposa el consum d’aigua embotellada, especialment a causa de la immensa producció de residus plàstics.
Albert Vega-Herrera, Maria Garcia-Torné, Xavier Borrell-Diaz, Esteban Abad, Marta Llorca, Cristina M. Villanueva, Marinella Farré. (2023) Exposure to micro(nano)plastics polymers in water stored in single-use plastic bottles. Chemosphere: doi.org/10.1016/j.chemosphere.2023.140106
Albert Vega-Herrera, Marta Llorca, Xavier Borrell-Diaz, Paula E. Redondo-Hasselerharm, Esteban Abad, Cristina M. Villanueva, Marinella Farré. (2022) Polymers of micro(nano) plastic in household tap water of the Barcelona Metropolitan Area. Water Research: doi.org/10.1016/j.watres.2022.118645
Més notícies
